La reducció del IBI amb el certificat energètic dependrà dels mateixos ajuntaments

Des de l’1 de gener del 2016 ja es en vigor la modificació de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, segons la qual el Govern central permet que les ordenances fiscals dels Ajuntaments puguin regular una bonificació sobre la quota íntegra de l’Impost sobre Béns Immobles, l’IBI, en funció de la seva certificació energètica.,

La modificació introdueix la possibilitat de bonificar el 20%, 16%, 12%, 8% i 4% de l’IBI d’una propietat, si el certificat d’eficiència energètica de la mateixa estableix una qualificació d’A, B, C, D o I, respectivament, en aquest habitatge

Així, per a totes aquelles persones que siguin propietàries d’un habitatge i estiguin interessades a reduir el cost de l’IBI del mateix, han de preguntar al seu Ajuntament si aquest aplicarà la bonificació o no, donat que serà cada un dels, els que hagin de decidir si volen aplicar aquesta bonificació o no.

En el cas que l’Ajuntament si hagi aprovat l’ordenança per permetre aquesta bonificació, caldrà el certificat d’eficiència energètica de l’habitatge en qüestió per saber la qualificació de la mateixa.

El propietaris que hagin comprat el seu habitatge en els 2 últims anys, han d’estar en possessió d’aquest certificat ja que per Reial Decret va introduir l’obligació d’obtenir aquest certificat pel venedor, en les compravendes d’immobles a partir de l’1 de Juny de 2013.

Aquesta mesura premiarà aquells habitatges que estan millor aïllats i dotats d’unes instal·lacions més eficients, donat que requereixen una menor despesa d’energia per a la seva habitabilitat i contaminen menys.

Es important considerar que si el certificat està ben fet, facilita una informació molt valuosa al comprador, ja que aquest sabrà abans de comprar l’eficiència energètica de l’habitatge i podrà avaluar el sobre cost en consum d’energia, els cost de les possibles millores i ara també en una bonificació dels impostos.

La reducció del IBI amb el certificat energètic dependrà dels mateixos ajuntaments

Hisenda pretent reduïr fins un 20% l’IBI

El Ministeri d’Hisenda pretent reduir fins a un 20% l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) a aquells habitatges i oficines que facin un ús més eficient de l’energia,  en funció de la seva qualificació energètica.

En l’actualitat, només un 0,1% dels habitatges que tenen Certificat d’Eficiència Energètica, té la qualificació A i més d’un terç dels immobles no té certificat i per tant queden exempts d’aquesta bonificació.

Amb aquesta mesura es pretén fomentar la construcció i adquisició d’habitatges energèticament eficients, així com la realització de millores d’instal·lacions i envoltants per rehabilitar els edificis ja existents i així obtenir el corresponent Certificat d’Eficiència Energètica.

Tot això comporta l’impuls de l’ocupació relacionat amb les reformes d’edificis i una altra opció de treball per als tècnics titulats. A més es redueixen els impostos que han de pagar els ciutadans.

Aquesta rebaixa de l’IBI entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2016 i afectarà a tots els immobles que hagin obtingut una bona qualificació en el certificat energètic, realitzat per un tècnic competent.

La bonificació anirà reduint-se a mesura que ho fa la qualificació energètica de l’immoble.

  • Tipus A____ fins al 20%
  • Tipus B____ fins al 16%
  • Tipus C____ fins al 12%
  • Tipus D____ fins al 8%
  • Tipus E____ fins al 4%

No queden beneficiats d’aquestes reduccions aquells immobles que tinguin una qualificació energètica F i G o no hagin obtingut el certificat.

Aquesta mesura no només faculta els Ajuntaments a introduir aquesta rebaixa sinó que posa ordre perquè no hi hagi grans diferències entre uns i altres.

Veurem com es desenvolupa el cas, per poder optar a aquestes reduccions.

Si té algun dubte sobre aquesta mesura o com millorar la qualificació energètica del seu habitatge, contacteu amb nosaltres.

Hisenda pretent reduïr fins un 20% l’IBI

Cómo quieres tu proyecto?

Sobre este espinoso tema se habla mucho, pero nunca está de más volverlo a poner encima de la mesa.

Así que, si quieres darle una vuelta al asunto, no tienes más que seguir leyendo.

Ser arquitecto es vivir en servicio a la sociedad. Todas las personas del mundo están continuamente en contacto con edificios; sin embargo, no parece que la opinión general sobre quienes hacen estos edificios sea muy favorable. Así, en principio, los arquitectos autores de los mismos, no son de interés de la mayoría de la gente. Mucho menos nuestros problemas o batallas. Es más, casi siempre que pasamos a primer plano, lo más probable es que sea para ser vapuleados.

Este hecho, triste pero cierto, debiera ser eje central de actuación de colegios y Consejo, para intentar, poco a poco, lavar la cara a la profesión y que se entienda en su justa medida que somos realmente necesarios y hemos de cobrar en consecuencia.

Como se nos recuerda en el blog de La hora del arquitecto,

“Desde 1922 el Estado tarifaba los honorarios mediante Decretos estatales  que el Arquitecto debía cobrar por su trabajo. Esto sucede hasta el año 1997, en ese momento, el referente de los Honorarios de los Arquitectos era el Real Decreto 2512/1977 de 17 de junio por el que se aprueban las tarifas de Honorarios de los Arquitectos en trabajos de su profesión. (Parcialmente derogado por la Ley 7/1997 de medidas liberalizadoras).”

Sin embargo, la realidad hoy es bien distinta y cada uno ha de sacarse las castañas del fuego, como pude.

A su vez, nosotros, y otras profesiones, como por ejemplo los maestros y profesores, salimos siembre bastante mal parados en temas de pasta. Este hecho desgraciado no ocurre en otras profesiones que son estupendamente valoradas por la ciudadanía y no tienen ningún problema con su tarifa de honorarios. Por poner un ejemplo concreto, si alguien va al dentista asume que no estará más de media hora y que un billete de 50 euros, por lo menos, tendrá que apoquinar por sus servicios. No hay ni anteproyectos ni regateos; vas, te hacen lo que sea, y te vas pagando religiosamente.

Muy por el contrario, a los arquitectos nos ningunean y nos humillan de manera sistemática. Esto ocurre desde que llegó la crisis y cada vez se ha ido haciendo más evidente.

Antes del estallido de la burbuja, se podía cobrar un diez por ciento del PEM por el proyecto y luego, además, la dirección de obra que podía ser un tres por cierto de ese mismo PEM.

Es decir, si estábamos hablando de una casa que podría tener 200 metros cuadrados y el PEM se estimaba en 1.000 euros el metro cuadro, teníamos un Presupuesto de Ejecución Material de 200.000; por lo tanto, y seguimos con números redondos, los honorarios del arquitecto venían a ser de 20.000 euros.

Y alguno dirá  ¡¿20.000 euros por hacer unos dibujos?! No, 20.000 euros por hacer realidad un sueño y, sobre todo, por muchas horas de curro, saber el oficio y asumir una responsabilidad de locos.

Vamos por partes, estos honorarios, en un proyecto bien hecho, daban un beneficio normal para el autor del proyecto, los gastos -tanto si subcontratas parte del proyecto, como si son horas del proyectista o un colaborador del estudio-, son tantos que el margen real de ganancia no era mucho.

A día de hoy, en plena crisis y con todos a una con el lema de navajazos por un chándal, nos encontramos con que quizás te veas muy contento con cobrar un 7% del PEM. Con lo cual, si el proyecto se quiere hacer con la misma calidad que antes, no hay margen de ganancia. A partir de ahí, si se sigue bajando, se acaba cobrando la hora a precio de risa. El caso más vergonzante es cuando se hace el proyecto casi gratis, con la idea de que como no tengo otra cosa, me agarro a un clavo ardiendo; es decir, que se está pagando por trabajar, con la ingenua idea de que en el siguiente encargo me irá mejor.

En este sentido, Ricardo Velasquez, comenta en su blog, no sin parte de razón:

“Creo que el título habla por sí mismo, deberíamos juntarnos para exigir que se pagasen unos honorarios mínimos, sea cual sea el profesional que realice el trabajo, por el tipo de trabajo que se desarrolle. Al final tenemos que pagar unas facturas mínimas que inexorables todos los meses llegan y han de ser abonadas…Y esas sí que no bajan su importe, ni las puedes regatear, ni las puedes evadir (…)”

La realidad es que, somos una profesión sin músculo en temas de marketing y ventas; de hecho, estas palabras siguen produciendo sarpullido en demasiados arquitectos. Hasta hace cuatro días, teníamos prohibido publicitarnos y la abundancia de trabajo y la existencia de unos honorarios mínimos hacían que estuviéramos la mar de relejados.

Sí, ya…que lo que tendría que volver es esa maravillosa tabla de honorarios mínimos; pues, seguramente, sí, pero la realidad es que nunca volverá y hay que capear el temporal con lo que hay. La hay en Alemania y en el resto de la mayoría de países de Europa, los arquitectos están mucho mejor valorados –en todos los sentidos, también en el económico-.

Como nos recuerdan desde el CSCAE, en un estudio comparativo de honorarios profesionales en Europa:

“La situación actual de los honorarios profesional del arquitecto en España ha conducido al Consejo Superior a realizar un estudio comparativo con países europeos cercanos de referencia, como pueden ser Francia o Alemania para  buscar criterios que permitan interpretar la remuneración de nuestro ejercicio profesional en relación a los honorarios, frente a la situación existente.

El objetivo es enmarcar la realidad de los honorarios de los arquitectos españoles en el ámbito europeo para poner de manifiesto una circunstancia de sobre conocida: la baja remuneración que perciben los profesionales de la Arquitectura en nuestro país en relación a la cantidad y la calidad del trabajo que desempeñan y las responsabilidades que adquieren. (…)”

Aun así, esta historia, puede ser todavía peor cuando el PEM con el que haces el porcentaje no es un PEM real o no es el PEM necesario para construir con dignidad. Es decir, te medio obliga el cliente a poner precios más bajos en tu presupuesto, con, por un lado la idea, de que los constructores hoy tiran los precios –como el propio arquitecto- y, por otro lado, al tener menos PEM, se paga menos licencia. Vaya… ¡de locos!

Todo ello, por si fuera poco, lleva a que, por ejemplo, si luego hay un problema en la obra, tu aseguradora te dirá “a ver chaval… que lo que tú has dicho que vale la obra es un 70 % de la realidad”, y, por supuesto, el problema se agrava de manera desproporcionada.

Además, cuando cliente vaya a investigar un poco cuánto se paga al arquitectos, googleará y llegará a multitud de páginas que le están diciendo que con un 5% va que chuta -podéis hacer la prueba-. A modo de ejemplo, rescatamos estas palabras, vistas en uno de estos blogs:

“Los honorarios del arquitecto para la redacción del proyecto básico y de ejecución dependen de la complejidad y superficie de la vivienda, y suelen rondar el 4-6% del presupuesto de ejecución material.”

Porque, no nos olvidemos que, no solo nos pagan por lo que sabemos, o por ser arquitectos y habernos pegado seis años de infarto, ni por las horas –siempre muchas más de las que parecen- que metemos en el proyecto; nos pagan, también, por asumir una responsabilidad que quita el hipo. Esto es una vergüenza; para los que leáis este post y no seáis arquitectos, recordar que todos los trimestres el arquitecto, además de su colegio, su hermandad y tal, paga un fijo (más bien alto, si quieres dormir tranquilo) y luego otra cantidad (dro) por cada obra a su aseguradora.

¿Os imagináis al dentista del principio del post haciendo un seguro por cada diente que te empasta? No, verdad. Tampoco se lo imaginan respondiendo de ese empaste a los 10 años de haberlo hecho.

Pues nosotros, los arquitectos, sí; eso hacemos y si ya era cruel antes de la crisis, cobrando decente, ahora, con la profesión al borde del precipicio, es algo que roza lo sádico. Por si fuera poco, cuando te jubilas, no se soluciona el problema, te retiras y a seguir pagando religiosamente durante diez años, si no quieres tener problemas -tú o tu descendencia en caso de que te vayas en esos años para el otro mundo-.

Pero bueno… vamos terminando. Si cobrando ese diez por ciento de un PEM real, del que hablábamos al principio del post, estamos convencidos de que los servicios de un buen arquitecto, para nada eran caros ¿Qué  nos pasaba que nos costaba tanto explicarlo a la sociedad y que se nos entienda?

Un mal arquitecto, o buen arquitecto con poco tiempo –lo que viene a ser parecido-, no dan garantías de ejecutar un proyecto lo suficientemente bueno para que no de problemas. De hecho, pagar pocos honorarios al arquitecto, será el mejor garante de problemas en la obra. Y la obra es muy compleja, aun cuando todo va bien; así que, mejor sería no tentar la suerte. Si lo barato suele ser caro en este caso, mucho más.

Vaya… que este post puede parecer una pataleta, pero creemos que es mucho más que eso. Hoy más que nunca, necesitamos medidas urgentes; primero, para que se entienda nuestro trabajo y, en consecuencia, lo que cobramos por él por la sociedad, y, segundo, porque directamente nos lo debemos a nosotros mismos.

La arquitectura es una disciplina demasiado importante como para dejarla de mano del mercado. Sin arquitectura, arquitectura de la buena, sin buenos proyectos, todos perdemos; los arquitectos mucho, pero mucho más la sociedad.

Fuente: http://www.stepienybarno.es/blog/2015/12/18/%C2%BFcuanto-cuesta-un-buen-proyecto-de-arquitectura/

Cómo quieres tu proyecto?

Et vols estalviar fins a un 20% de la cuota del IBI?

El Ministeri de Ministeri d’Hisenda permetrà als ajuntaments rebaixar fins a un 20% la quota del IBI. Per fer-ho es indispensable obtenir el certificat d’eficiència energètica. Truca’ns hi t’informarem.

Per més informació us deixem amb l’article del diari El Economista.

Hacienda permitirá reducir el IBI hasta un 20% de los inmuebles más eficientes energéticamente

El Ministerio de Hacienda permitirá a los ayuntamientos rebajar hasta un 20% el Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) para aquellos edificios que sean más eficientes en términos energéticos, según una enmienda que presentará el PP a los Presupuestos Generales del Estado (PGE) de 2016 en el Senado, a la que tuvo acceso Europa Press.

La enmienda, que modifica la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, establece que las ordenanzas fiscales de los ayuntamientos a partir del 1 de enero de 2016 podrán regular una bonificación sobre la cuota íntegra del IBI de naturaleza urbana en función de la calificación de eficiencia energética de los inmuebles, de tal manera que supondrá una mayor rebaja para los edificios energéticamente más eficientes y una menor o nula bonificación para los menos eficientes o para los que no dispongan de calificación.

Así, para aquellos que tengan la mayor calificación (‘A’) se podrá introducir una bonificación de hasta el 20%. La escala introducida prevé también que para los edificios de calificación energética ‘B’ la bonificación será de hasta el 16%, y para los que tengan una calificación de ‘C’, alcanzará hasta el 12%. Los de calificación energética ‘D’ podrán disfrutar de una bonificación de hasta el 8% y los de ‘E’, de hasta el 4%.

Los inmuebles con una calificación energética de ‘F’ o ‘G’ o que no dispongan de certificado energético no podrán beneficiarse de ninguna bonificación, según la enmienda del PP a los Presupuestos de 2016, que entrará en vigor el 1 de enero del próximo año pero con vigencia indefinida.

La calificación energética del bien inmueble deberá ser acreditada ante el ayuntamiento por el sujeto pasivo mediante la aportación del certificado regulado en el real decreto por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios.

Según el texto de la enmienda, el Gobierno propone con esta modificación fomentar la construcción y adquisición de bienes inmuebles energéticamente eficientes, así como la realización de instalaciones u obras para la obtención de la referida certificación.

Asimismo, se pretende incentivar la mejora de la eficiencia energética de los bienes inmuebles urbanos, estableciendo dicha bonificación para los ayuntamientos, que varía en función de dicha calificación energética, con el propósito de cumplir con los objetivos propuestos por el Gobierno en materia social, económica y medioambiental.

También en materia de impuestos, el PP introducirá otra enmienda a los Presupuestos del próximo año en la que prorroga para 2016 la reducción de los tipos impositivos previstos en el Impuesto sobre los Gases Fluorados de Efecto Invernadero para el ejercicio 2015, por lo que los tipos que se aplicarán el próximo año serán los resultantes de multiplicar dichos gravámenes por el coeficiente del 0,66.

Fuente: http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/459273262/empresas-finanzas/noticias/7032727/09/15/Economia-Fiscal-Hacienda-permitira-reducir-el-IBI-hasta-un-20-de-los-inmuebles-mas-eficientes-energeticamente.html#.Kku88WxGMa12tlR

 

Et vols estalviar fins a un 20% de la cuota del IBI?

Consells d’estalvi d’energia: Aire Condicionat

Aire condicionat: L’AIRE CONDICIONAT POT SUPOSAR FINS AL 10% DEL CONSUM TOTAL D’ENERGIA DE LA LLAR

Et proposem uns senzills consells amb què aconseguiràs reduir el teu consum d’energia i la teva factura:

  • Desconnecta l’aire condicionat quan no hi hagi ningú a casa o a l’habitació que està refrigerant: pocs minuts són suficients per obtenir el fred desitjat.
  • Instal·la un termòstat si el teu aparell d’aire condicionat no ho té incorporat, o si no proporciona informació precisa respecte als graus de temperatura: et permetrà estalviar energia i millorar el teu benestar. Instal·la el termòstat del condicionador el més lluny possible de les fonts de calor (el sol, llums, etc.).
  • Una temperatura de 26ºC és confortable, el nostre cos no necessita una temperatura més baixa per experimentar una sensació de comoditat. Per cada grau menys de temperatura, el consum d’energia en aire condicionat augmenta entre un 4 i un 6%.
  • Al encendre l’aire, no ajustis el termòstat a una temperatura més baixa del normal, l’aire condicionat no funcionarà amb més potència ni refredarà la casa més ràpid.
  • Mantingues nets els filtres. Estalviaràs energia i allargues la vida útil de l’aparell.
  • Instal·lar tendals, tancant les persianes, evitant l’entrada d’aire calent a l’interior de l’habitatge i aïllant adequadament murs i sostres, s’aconsegueixen estalvis d’energia de fins al 30% en l’aire condicionat.
  • Ventila la casa quan l’aire del carrer és més fresc que el de l’interior (primeres hores del matí i durant la nit), obrint finestres en extrems oposats de l’habitatge.
  • Instal·lar correctament els aparells de refrigeració. Per a un funcionament òptim, les màquines d’aire condicionat han de tenir una bona circulació d’aire i estar protegides del sol. Quan es col·loquen a la teulada d’un edifici, és convenient posar-los una cobertura protectora.
Consells d’estalvi d’energia: Aire Condicionat

HEM DE FER OBRES? QUÈ S’HA DE FER, PAS A PAS?

Quan ens plantegem executar obres d’una relativa importància al nostre edifici, instal· lar un ascensor o reparar una coberta o la façana per exemple, o construir el nostre habitatge quan es tracta d’autopromoció, s’han de considerar diferents aspectes le· gals i administratius imprescindibles per ga· rantir la qualitat i seguretat dels treballs.

La Comunitat, o la persona que encar· rega la construcció d’un habitatge, com a promotor de les obres, ha de contractar uns tècnics que desenvolupin el projecte i realitzin la direcció de les obres, necessiten un responsable de seguretat i salut, han de sol·licitar una llicència d’obres, tramitar cer· tificats, etc

En el següent enllaç hi podreu trovar la informació referent a el procés constructiu, els agents responsables de dur-ho a terme i la documentació associada, d’aquest procés paral·lel a la pròpia construcció i que les Comunitats o l’autopromotor han de realitzar o encarregar a un tècnic que el realitzi en nom seu.

HEM DE FER OBRES? QUÈ S’HA DE FER, PAS A PAS?

RENOVAR LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ I APROFITAMENT ACTIU

Fer un bon ús de les instal·lacions de climatització és especialment important. La viabilitat d’una proposta no depèn només de les pròpies característiques de la proposta, sinó també, i més significatiu, de l’ús que es faci dels sistemes de calefacció i/o refrigeració.És imprescindible una participació activa i responsable dels usuaris.

  • Si la instal·lació té més de 10 anys d’antiguitat és recomanable renovar-la. Habitualment hi trobaren dos sistemes d’instal·lació: individual i collectiu.
  • La instal·lació d’un sistema col·lectiu reduiex el cost de manteniment i els costos d’instal·lació si es compara amb la substitució de tots els elements de l’edifici per separat.
  • En el cas d’un sistema individual es recomana escollir calderes estanques o de modulació automàtica amb quatre estrelles.
  • Pel que fa a rendiment i estalvi els resultats són similars

Perquè s’obtinguin els beneficis energètics i de confort adequats, és important una participació activa i responsable dels usuaris.

Controlar l’entrada de la radiació solar directa. Les persianes, gelosies, lamel·les o tendals, ens permeten regular la temperatura a l’interior de l’habitatge, interposant-les o no segons les necessitats. Són imprescindibles especialment a l’estiu, ja que eviten el sobreescalfament.

Facilitar la ventilació natural ajuda a millorar el confort tèrmic interior a l’estiu. Afavorir la ventilació creuada a través d’obertures situades en façanes oposades o en façanes i patis interiors, redueix la temperatura i la humitat, i incrementa la sensació de frescor dels usuaris.

Cal assegurar una renovació d’aire mínima. Per mantenir la qualitat de l’aire dels espais interiors i evitar les condensacions superficials per una humitat excessiva a l’ambient interior.

Interposar al pas de l’aire elements que redueixin la humitat. Interposar plantes o elements similars redueix la humitat ambient i millora la sensació de confort.

RENOVAR LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ I APROFITAMENT ACTIU

Millora el teu habitatge

POSAR UN AÏLLAMENT TÈRMIC. SUBSTITUIR LES FINESTRES I BALCONERES. RENOVAR LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ

Si el seu edifici es va construir abans de la dècada del vuitanta, molt probablement es va construir sense cap tipus d’aïllament tèrmic.

Aproximadament un 80% del parc d’edificis és susceptible de rehabilitar-se amb criteris d’eficiència energètica. Aquest és un dels problemes més habitual als edificis, la seva poca o nul·la capacitat aïllant, la qual cosa provoca unes pèssimes condicions de confort i el malbaratament de la calefacció.

És per això que una de les accions més rentables que podem realitzar al nostre edifici és incorporar un aïllament tèrmic i substituir les finestres i balconeres. Millorar les característiques tèrmiques d’un edifici, suposa una reducció, en molts casos de fins a un 50%, de la despesa en calefacció.

Actualment el mercat ofereix multitud de productes i sistemes per incorporar un aïllament tèrmic a un edifici existent. Podem aïllar per l’exterior de l’edifici, per l’interior de l’habitatge i, si existeix, per injecció d’escuma dins la cambra d’aire de la façana.

Els materials es troben en forma de plaques, mantes o escumes. Per tal de reduir les despeses en fer aquets tipus d’intervencions és recomanable aprofitar que s’han de fer obres de rehabilitació a la façana o la coberta. Retalla el cost total, en gran part provocats per la instal·lació d’una bastida i la ma d’obra.

Millora el teu habitatge

EL PROCÉS D’EDIFICACIÓ: DEFINICIÓ DELS AGENTS IMPLICATS EN L’EXECUCIÓ D’UNA OBRA

Promotor

 

Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament, decideix, impulsa, programa i financia, amb recursos propis o aliens, les obres d’edificació.
Projectista

 

És l’agent que, per encàrrec del promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el projecte.

Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de forma coordinada amb l’autor d’aquest.

Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del projecte És el tècnic que en fase de projecte coordina l’aplicació dels principis de prevenció en matèria de seguretat i salut
Director d’obra

 

És l’agent que formant part de la Direcció Facultativa, dirigeix el procés de l’obra en els aspectes tècnics,  estètics, urbanístics i mediambientals de conformitat amb el projecte que la defineix.
Director de l’execució de l’obra

 

És l’agent que formant part de la Direcció Facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir  l’execució material de l’obra i controlar qualitativa i quantitativament la construcció i la qualitat del que s’edifica
Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra És el tècnic que formant part de la Direcció Facultativa coordina l’aplicació de tots els principis generals de prevenció en matèria de seguretat i salut a l’obra
Direcció Facultativa

 

Format pel Director d’obra, el Director d’execució d’obra i el Coordinador de seguretat i salut
Constructor o contractista

 

És l’agent que assumeix, contractualment amb el promotor el compromís d’executar amb medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al projecte i al contracte
Subcontractista

 

Persona física o jurídica que assumeix contractualment amb la propietat o el contractista el compromís d’executar determinades parts de les obres
Treballador autònom

 

Persona física que assumeix contractualment amb el promotor, contractista o subcontractista, el compromís d’executar determinades parts de les obres

El Director d’obra, en obres de reparacions menors o de conservació i manteniment serà l’agent que assumeixi totes les obligacions corresponents a la Direcció Facultativa

EL PROCÉS D’EDIFICACIÓ: DEFINICIÓ DELS AGENTS IMPLICATS EN L’EXECUCIÓ D’UNA OBRA

El procés d’edificació: Classificació de les obres

En l’actualitat, tot el procés d’edificació, s’ha convertir en transcurs molt complex, on es fa difícil entendre’l per la gent sense estudis específics en la materia. Els seguits de entrades que publicarem, tenen la intenció fer fer-ho més entenedor. Aquestes entrades descriuran, tot el procés d’execució d’una obra, els agents implicats, les definicions de la documentació necessària, i els models de documents necessaris per a la seva execució

Classificació de les obres.

En edificació hi ha diferents tipus d’obres:

  1. Obres de primer establiment, reforma o gran reparació.
  2. Obres de reparacions menors o de conservació i manteniment.

La principal diferència entre elles consisteix en que les obres de l’apartat 1) sempre necessiten un projecte per poder executar-les, en canvi les obres del apartat 2) sols requereixen com a mínim d’un pressupost, i segons el cas, d’una memòria.

En el procés d’obra, aquesta diferència és tradueix en que per les obres del apartat 2, és suficient l’existència de un sol tècnic en la figura del director d’obra i no és necessari un estudi de seguretat i salut ja que només s’exigeix complir els requisits mínims de seguretat i salut.

El procés d’edificació: Classificació de les obres